dimecres, 13 de juny del 2012

El Toro es cultura? La meva no, Gràcies!!!!

Abans de la plaça:

És dur però és així, 24 Hores abans d'entrar a la sorra, el toro ha estat sotmès a una tancada a les fosques perquè al deixar-lo anar, la llum i els crits dels espectadors l'aterren i tracti de fugir saltant les barreres, el que produeix la imatge en el públic que el toro és feroç, però la condició natural del toro és fugir NO atacar. Li van penjar sacs de sorra al coll durant hores.El van copejar en els testicles i els ronyons. Li van induir diarrea al posar sulfats en l'aigua que va beure. Tot això és per tal de que arribi feble al rodo i en complet desordre. Se li ha untat greix als ulls per dificultar la seva visió i en les potes se li va posar una substància que li produeix ardor i li impedeix mantenir-se quiet, així el torero no desllueix la seva actuació.


A l'arena:


Després d'uns passis de el torero, sempre vestit de pallasso, arriben els banderillers, les banderilles estan dissenyades per esquinçar, per destrossar els teixits interns, després arriba el picador amb el cavall (que són cavalls que ja no tenen valor) a aquests animals es els posa un peto que suposadament és perquè els toros no els facin mal, en realitat, són petos que simplement serveixen perquè el públic no vegi, els estripis i les ferides que els provoca les banyes del toro. Se segueix amb el toreig, ja amb el toro completament debilitat, i fet merda, així el torero s'assegura que l'animal no li quedin moltes forces i el pugui seguir amb el seu espectacle.El gran final:Quan el toro arriba a aquest estat llastimós, el matador entra a l'arena en una celebració de bravura i masclisme, a enfrontar-se a un toro exhaust, moribund i confundido.La espasa mesura 80cm, li destrossa els pulmons o altres òrgans, molt poques vegades encerta en el cor, de manera que l'animal no mor sinó que agonitza, algunes vegades se li secciona una gran artèria i s'ofega en la seva sang. Per no parlar del gran nombre de vegades que fallen en clavar l'espasa aquests assassins covards. 



Després diuen que això és cultura, mira el que els espanyols li estem ensenyant als països veïns.Que pensessin de nosaltres, que som uns sense cor, que vam gaudir veient agonitzar un animal.


Aquest és el meu punt de vista sobre aquest costum o dicció espanyola.

2 comentaris:

  1. Completamente de acuerdo, si todos o la mayoría pensáramos igual, otro gallo nos cantaría.

    Saludos, un abrazo desde Gran Canaria.

    ResponElimina